recortar Ahir va tenir lloc la jornada “La ciutat integradora: quan la realitat s'obre pas”, organitzada conjuntament pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i GrausTIC, amb l'objectiu d'analitzar els reptes i les oportunitats que ofereixen les ciutats intel·ligents.

L'acte d'obertura i la benvinguda ha anat a càrrec de Jordi Guix, degà dels EIC. Guix ha fet referència a la voluntat “de disposar d'un lloc de debat per ampliar els coneixements amb tecnologia i enginyeria” amb què va ser fundat, fa més de 150 anys, l'edifici que avui és la seu dels EIC a Barcelona. Guix ha aprofitat l'ocasió per a felicitar Dani Pujol pel seu nou càrrec com a president de l’associació GrausTIC.

Tot seguit ha intervingut Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Puigneró ha afirmat que «cal unir esforços, atès que avui en dia no només s'ha de competir, sinó que també s'ha de col·laborar. El país necessita un lobby fort en un àmbit crucial, com és el digital i de les TIC, per a garantir el seu futur».

Puigneró també ha assegurat que «invertir en smart cities és una de les millors polítiques socials que es pot fer». «Si som capaços de gestionar millor les nostres ciutats i, per tant, podem utilitzar la tecnologia en àmbits com l'ambiental i la mobilitat, i fer les nostres ciutats més eficients de forma col·laborativa tindrem ciutats més amables, saludables i amb més oportunitats laborals».

Per acabar la seva intervenció, Puigneró ha defensat la idea que Catalunya «esdevingui una bona marca i tingui un bon ecosistema en l'àmbit digital». És a dir, que «el país sigui productor i no només consumidor de solucions tecnològiques per crear riquesa i garantir el nostre benestar». En aquest context Puigneró ha situat el Pacte Nacional per a la Ciutat Digital, signat pel Govern, les quatre diputacions, les associacions municipalistes i altres consorcis vinculats al sector TIC.

La trobada ha continuat amb la presentació del desenvolupament de la jornada a càrrec de Joan Giró, del Grup de Treball Smart Cities dels EIC.

Acte seguit, Pilar Conesa, fundadora de la consultora Anteverti organitzadora del Smart City Expo World Congress, ha ofert una conferència inaugural amb un plantejament holístic de les ciutats intel·ligents, més que no pas des del punt de vista tecnològic.

A més d'enumerar alguns dels reptes principals que ha de fer una ciutat per arribar a ser intel·ligent, com la mobilitat, els drets socials, la governança i la participació, Pilar Conesa ha defensat la idea que les ciutats intel·ligents estan «orientades a donar resposta a aquests reptes en els eixos de la sostenibilitat i l'eficiència, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida» dels seus ciutadans.

Conesa també ha afirmat que una ciutat intel·ligent «més que una fi és un camí cap a la sostenibilitat i l'apropiament de la ciutat per part dels seus habitants»

Tot seguit, Conesa ha detallat diferents iniciatives smart de ciutats a tot el món des de la Xina, a la Índia, passant per Medellín, Seül, Mèxic i Nova York.

Altres idees interessants apuntades per Pilar Conesa han estat la concepció de la ciutat com «combinació d'espai físic i espai virtual i com es combinen ambdós mons», i els conceptes de col·laboració i d'economia circular.

Un cop inaugurada formalment, la jornada s'ha dividit en tres sessions paral·leles que han tractat els reptes actuals i les estratègies de futur de les ciutats intel·ligents des de punts de vista diferents. El primer, el benestar social i la salut; el segon el coneixement; i el tercer l'economia.

El taller de coneixement ha comptat amb la participació de Pere Botella, enginyer industrial i IT Acedemic Advisor UPC School, i Antoni Garrell, enginyer industrial i director general de Fundit.

En la seva intervenció Garrell ha opinat que el paper de la indústria en tot plegat «no ha de ser fer el que sempre ha sabut fer, sinó convertir en productes intel·ligents allò que ja sabem fer». Per tant, per transformar la indústria en indústria 4.0 «Catalunya està privilegiada perquè té una bona base industrial, però si no hi ha una acció decidida les nostres smart cities estaran plenes d'estris intel·ligents fabricats per altres», segons Garrell. Les amenaces són «la manca d'una política industrial definida; entendre que el teixit industrial català està format eminentment per pimes; no pot continuar creixent l'àrea metropolitana perquè augmenta la contaminació i les desigualtats; i la manca de transferència de coneixement a les empreses».

Per la seva part, Botella s'ha referit a dues aproximacions de la relació del coneixement amb les ciutats intel·ligents. La primera es referix al coneixement com a transformació de la informació, és a dir, el procés de l'obtenció de dades mitjançant sensors i l'extracció d'informació i coneixement. Per exemple, en la fase d'anàlisi i interpretació hi trobem l'analítica de dades, el machine learning i els algortimes, l'anomenada mineria de dades i la modelització i les simulacions.

Pel que fa al coneixement basat en formació, recerca i innovació, Botella ha fet un breu repàs a l'oferta acadèmica de postgraus i màsters de les diverses universitats catalanes. La recerca en ciutats intel·ligents s'està dirigint en sector múltiples, com l'IoT, el BigData, la sostenibilitat, les xarxes elèctriques, etc. Finalment, Botella ha mostrat les tendències sobre innovació i emprenedoria identificades per l'informe de Barcelona Activa-Deloitte del passat mes de novembre de 2015 Ocupacions més demandades al sector de les smart cities. N'ha enumerat, entre altres, l'OpenData/LinkedData i BigData; eficiència energètica i sostenibilitat; E-Salut; transformació de l'Administració pública (e-Administració) i congressos.

Després d'una breu pausa per al cafè i el networking, la jornada La ciutat integradora ha continuat amb un segon bloc de tres tallers paral·lels, centrats en les temàtiques de la governança, la tecnologia i el medi urbà.

La sessió de tecnologia ha comptat amb la participació de Robert Barti, assessor i consultor acústic, i Pedro Lisbona, soci-director de Doxa Innova & Smart.

Robert Barti ha mostrat un ventall breu d'aplicacions per a smartphones vinculades a les ciutats i de tecnologies referents a la mobilitat; la recollida de residus; la informació a temps real; sistemes de videovigilància; reconeixement d'imatges i de sons -que no està prou desenvolupat-; accés a wi-fi de banda ampla; tecnologies relatives a la conducció autònoma; planificació urbanística en 3D, etc. Barti també ha qüestionat que totes les mesures implementades per les ciutats puguin ser considerades smart.

En la seva intervenció, Pedro Lisbona ha argumentat que «una ciutat esdevé smart quan fomenta el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través d'una gestió eficient dels recursos i promovent una governança participativa. Aquesta evolució és possible gràcies a la transformació de la informació en coneixement, una característica bàsica per millorar la vida dels ciutadans a les ciutats».

A més, Lisbona ha enumerat el decàleg elaborat per Doxa per explicar el procés de transformació de les ciutats en intel·ligents: avaluar les oportunitats; adoptar la tecnologia; planificació a nivell de ciutat; comunicació; establir una visió a llarg termini; lideratge; situar el ciutadà al centre; dissenyar l'organització municipal; maximitzar els recursos; i mesurar i avaluar els impactes. Per acabar la seva intervenció, Lisbona ha exposat l'estratègia seguida per Cambrils per esdevenir en ciutat intel·ligent.

La trobada a la seu barcelonina dels EIC ha continuat amb una taula rodona que ha exposat la visió municipal dels reptes i oportunitats de les ciutats intel·ligents. Hi han intervingut Joan Carles García Cañizares, diputat delegat d'Hisenda, Recursos Interns, Processos i Societat de la informació de la Diputació de Barcelona i alcalde de Tordera; Xavier Salvadó, representant de l'Ajuntament de Cunit; Begoña Floria, tinenta d'alcalde de Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona i Secretària General de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City; Oriol Lladó, primer tinent d'alcaldia de l'Àmbit Habitable de l'Ajuntament de Badalona; David Quirós, regidor d'Innovació Social i Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet; Miquel Soler, regidor de Tecnologies de la Informació i Innovació de l'Ajuntament de Sabadell; i Josep Escarrà, tècnic de Medi Ambient i Eficiència Energètica de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

El primer ponent ha estat Joan Carles, que ha informat del projecte de monitorització de les aigües del riu que travessa Tordera per poder prevenir crescudes imprevistes del seu cabdal i poder prendre les mesures pertinents. Des del seu càrrec a la Diputació de Barcelona, Garcia ha informat que estan estudiant fer arribar la banda ampla a 311 municipis d'acord amb els objectius de l'Horitzó 2020.

A continuació Salvadó ha reflexionat sobre la importància de la connectivitat, ha donat a conèixer les pròximes jornades local TIC que organitzarà Cunit el proper mes d'abril i ha anunciat l'obertura d'una oficina tècnica d'smart cities al municipi.

Tot seguit, Floria ha situat els acords establerts per l'ajuntament amb la universitat i les empreses en l'eix principal de les actuacions de la Fundació Tarragona Smart Mediterranenan City. Per Floria «s'ha de passar de la ciutats dels sensors a la ciutat de la prestació de serveis, de la resiliència i de la tecnologia integradora». Alguns dels objectius vertebradors de l'estratègia de Tarragona són la sensibilització, la innovació i la reflexió.

Per la seva banda, Lladó ha donat a conèixer les línies de treball que està desenvolupant en l'actualitat l'Ajuntament de Badalona vinculades amb les ciutats intel·ligents. Per exemple, la gestió del pressupost d'inversions de 14 M€ que la ciutadania de Badalona podrà decidir i prioritzar; dotar de banda ampla als polígons industrials; i implementar el barri nou de La Estrella de les tecnologies energètiques que el permetrà complir amb els requeriments de l'horitzó 2020 europeu.

En el seu torn, Quirós ha desenvolupat una intervenció reflexiva tot apuntant algunes preguntes, com ara si una ciutat és més intel·ligent per acumulació de sensors o una que sigui capaç de generar noves oportunitats per a tots els ciutadans de l'Hospitalet. Òbviament, l'estratègia Smart Social City es basa en el segon model. Quirós també s'ha referit als eixos principals plantejats per la ciutat: l'econòmic, el social i el cultural.

A continuació, Soler ha exposat la tasca de Sabadell com a palanca d'innovació de l'ecosistema urbà. La tasca del consistori és donar resposta a «com desenvolupar una realitat que no és una opció, utilitzant unes eines que han d'estar a l'abast de tota la ciutadania per assolir la inclusió i el progrés social». Per aquest motiu, ser «smart no pot ser una etiqueta de màrqueting», sinó que ha d'estar vinculat a les necessitats reals del territori.

Finalment, Escarrà ha posat l'èmfasi en què un dels reptes de les ciutats intel·ligents és «gestionar una realitat complexa», i ha preferit palar dels tangibles a l'hora de decidir a on i com aplicar la tecnologia. Escarrà ha demostrat que l'aplicació de mesures simples en diversos edificis municipals, gràcies a l'obtenció de dades i de coneixement, ha permès estalviar 310.000 € per any a Sant Boi. L'estalvi, a més d'econòmic, ha estat energètic, mediambiental i de temps.

La jornada ha conclòs amb la lectura per part de Jordi Bastida de les conclusions de cadascun dels sis grups de treball formats a la jornada.

Dani Pujol, nou director de GrausTIC, ha agraït als assistents, a la organització i als patrocinadors haver fet possible la jornada i, alhora, s'ha mostrat molt satisfet per haver constatat que tots els municipis participants han coincidit en situar el ciutadà en el ben mig de les ciutats intel·ligents i no pas a la tecnologia.