En aquest nou capítol dels #AperitiusGRAUSTIC conversem amb Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, sobre els reptes de gestionar el que ell mateix descriu com “gairebé una ciutat”: 12.000 treballadors, 22 edificis, més de 200.000 metres quadrats i entre 40.000 i 50.000 moviments diaris. Vall d’Hebron és l’hospital del Sistema Nacional de Salut amb més processos acreditats com a referència (més de 50 CSUR), atenent tant alta complexitat —trasplantaments, cirurgia robòtica, oncologia avançada— com cronicitat i atenció comunitària. Salazar explica que aquesta dualitat és el gran repte: “Sembla una contradicció, i a vegades és de difícil gestió, gestionar l’alta complexitat i la cronicitat.”
La conversa aprofundeix en el paper de la tecnologia en l’excel·lència assistencial. Salazar ho resumeix amb quatre “T”: terciarisme (complexitat), tecnologia, territori i talent. “L’excel·lència clínica és una combinació d’expertesa professional, d’hiperespecialització dels nostres professionals, i de tecnologia. Talent i tecnologia. Són les dues claus.” Sobre la intel·ligència artificial, deixa clara la seva visió instrumental: “Entenem la tecnologia, i aquí incluïm la intel·ligència artificial, com un instrument, és una eina, no és una finalitat en si mateixa. És una eina que ens ha de servir per poder millorar els resultats i el funcionament d’un procediment o un procés clínic.”
Salazar és optimista sobre el futur de la medicina, però alerta sobre la importància de preservar la dimensió humana: “Aquesta hipertecnificació, que és absolutament imprescindible, no ens ha de deixar perdre la part més humana de la nostra feina, de tots els oficis. Aquesta part hem d’intentar de seguir-la fomentant i desenvolupant. Les dues coses han de ser compatibles.” Sobre els avenços que alguns gurús tecnològics prometen en 10 anys, Salazar confia en la ciència: “Els dos grans motors de millora de la qualitat de vida i dels avenços són a través de la ciència i la tecnologia. Hem de ser optimistes, confiar en la recerca, confiar en la ciència, confiar en els avanços tecnològics.”
Conclou amb una reflexió sobre la sostenibilitat del sistema: “Hem de fer-ho sostenible. Ha costat moltíssim de crear aquest estat, aquesta societat del benestar, amb aquests serveis públics de nivell excel·lents. Si entre tots descuidem aquest esquema, ens farem mal.”
